lunes 8 de enero de 2007, 16:37:49
Poema que he escrit i dedicat a la meva amiga Elena, que es va matar l'altre dia als peus del Montsent de Pallars.
Tipo de Entrada: 
ARTICULO
|
2 Comentarios 
|
1531 visitas
Ens has deixat sota la canal humida, freda
tant diferent al mar dels teus ulls alegres
que ara oneja suau cap a altres ports
desplegades al vent totes ses lliures veles.
D'aquestes muntanyes un cop em parlares
que les feies teves al teu cor i teves són, per sempre
el teu aire jove les ha perfumades
i grimpant de les valls als cims
la teva ànima les omplirà de tu.
Hem tingut la joia de gaudir-te una estona
tots els que hem caminat amb tu
en els moments més innocents i feliços,
sota mediterranis Sols i properes estrelles.
Que ets música, Elena, d'eternes vesprades
i espurna que saltes i esquitxes de foc als avorrits
i aigua que baixes nova de l'hivern i es multiplica
saltant d'estiu en estiu i de vida en vida.
Fins ara, Elena.
Carles Freixas
Gener de 2007
2 Comentarios
Enviado por Annelister el jueves 11 de enero de 2007
“ sencillamente se me ha erizado el cuerpo. preciosa poesia.
lo siento mucho, de veras, Carles, por la pérdida de Elena, ánimo!!”
Enviado por Gretel el martes 3 de abril de 2007
“preciós poema Carles, com la montanya que es van endur la teva amiga. no estiguis trist, segur que aquell és el seu lloc, i sempre ho serà, feliç d'haver-se quedat on, segurament, es trobava més a gust, entre la Natura.
petons d'una que va fer el Montsent...”
Añadir nuevo comentario