Monday 8 de January de 2007, 16:37:49
Poema que he escrit i dedicat a la meva amiga Elena, que es va matar l'altre dia als peus del Montsent de Pallars.
Tipo de Entrada: ARTICULO
|
3 Comentarios
|
2921 visitas
Ens has deixat sota la canal humida, freda
tant diferent al mar dels teus ulls alegres
que ara oneja suau cap a altres ports
desplegades al vent totes ses lliures veles.
D'aquestes muntanyes un cop em parlares
que les feies teves al teu cor i teves són, per sempre
el teu aire jove les ha perfumades
i grimpant de les valls als cims
la teva à nima les omplirà de tu.
Hem tingut la joia de gaudir-te una estona
tots els que hem caminat amb tu
en els moments més innocents i feliços,
sota mediterranis Sols i properes estrelles.
Que ets música, Elena, d'eternes vesprades
i espurna que saltes i esquitxes de foc als avorrits
i aigua que baixes nova de l'hivern i es multiplica
saltant d'estiu en estiu i de vida en vida.
Fins ara, Elena.
Carles Freixas
Gener de 2007
3 Comentarios
Enviado por Annelister el Thursday 11 de January de 2007
“ sencillamente se me ha erizado el cuerpo. preciosa poesia.
lo siento mucho, de veras, Carles, por la pérdida de Elena, ánimo!!”
Enviado por Gretel el Tuesday 3 de April de 2007
“preciós poema Carles, com la montanya que es van endur la teva amiga. no estiguis trist, segur que aquell és el seu lloc, i sempre ho serà , feliç d'haver-se quedat on, segurament, es trobava més a gust, entre la Natura.
petons d'una que va fer el Montsent...”
Enviado por Sixto el Friday 12 de June de 2009
“Sin conocer a Elena me ha legado al alma le poema Carlos!Pasé a ver si encontraba el blog y dà con él.Cuando tenga más tiempo lo disfrutaré mejor.Un saludo.Sixto.”
Añadir nuevo comentario